Quebec

Ahir al vespre vaig tornar d'un cap de setmana intens fora de casa. El divendres al dematí (o les 6'45h de la matinada, per ser més exactes) vam marxar amb un autobús cap al Quebec. Teníem guia propi, tot i que les explicacions, a part de ser en anglès, també eren en cantonès i mandarí (l'agència de viatges era xines, era la més barata que vam trobar). El mateix dia vam anar cap a Ottawa, la capital del país, passant primer per Kingston. D'Ottawa l'únic que vam veure són els edificis del parlament (molt xulos, res a veure amb els de Toronto) i un tros de la de la ciutat una mica allunyada del centre. 

Després vam anar cap a Montréal, tot i que com que hi vam arribar de nit no vam veure res fins l'endemà. Montreal és la ciutat canadenca francòfona més important, tot i que la capital del Quebec és Quebec City), però no per això s'escapa de ser una ciutat estèticament nord-americana. Els alts gratacels contrasten amb carrerons amb botiguetes d'estil francès i amb una catedral (Notre Dame de Montréal) d'estil neogòtic,  imitant una mica la de París.

 Després de Montréal vam fer cap a Quebec City, fent abans una parada per dinar (a les 11'30h). Els quebecans tenen una mena d'obsessió per fer que tot sembli el màxim francès possible, començant per l'idioma, que utilitzen paraules que ni la gent gran de França encara fa servir, només per no haver de fer servir els neologismes anglesos. A més a més, tots els pobles i ciutats intenten assemblar-se a França, sense aconseguir-ho massa. Però cal dir que amb Quebec City quasibé ho han aconseguit, si més no pel que fa al "casc antic". Té uns carrerons amb casetes mones i molt parisenques i plens de botigues de souvenirs i de moda (amb força més bon gust que les torontonianes), i fins i tot té alguna plaça amb terrasses ben mones. Als afores, però, la ciutat torna a estar plena de gratacels i de restaurants fast food (aquí triomfen molt el Subway i el Tim Hortons -semblant al Starbucks però més barat- a part de l'omnipresent McDonald's i del KFC). El nostre hotel estava en una d'aquestes zones, i per això a la nit, que volíem anar a prendre alguna cosa o ballar una mica, vam haver de tornar després d'una estona perquè no hi havia res de res. Ara bé, l'esdeveniment de la nit va ser quan, ja a l'habitació, van picar a la porta. Bé, de fet, va sortir l'Ariadna del lavabo dient que picaven a la porta, però la Marina i jo no ho havíem sentit vam passar olímpicament d'obrir-la. Però resulta que sí, que picaven a la porta, i que era un company de l'autobús (de fet, el que s'asseia alternativament amb una de nosaltres, ja que com que érem 3 ens anàvem tornant per no anar soles els 3 dies). I el noi, Sasan crec que es deia, un persa Iranià que fa un any que viu i estudia a Toronto, ens venia a dir que si ens venia de gust una mica de vi. Nosaltres, flipant, li vam dir que sí, que passés. I bé, ens vam estar una estona xerrant amb ell i bevent una mica del vi que havia portat, que no estava malament, i amb el preu que va l'alcohol en aquest país li deia haver costat lo seu. Se li notava, però, que no estava molt acostumat a tractar amb un grup de només noies, sobretot perquè de tant en tant es feia un silenci incòmode i ell treia temes tot curiosos. De fet, el moment estrella va ser quan ens va preguntar que quan teníem planejat casar-nos, al que, després d'uns moments de silenci, vam respondre que no teníem precisament planejat casar-nos, que no era el nostre projecte de vida, vaja.

L'endemà vam tornar a l'autobús, tot i que ja quasi no vam parar en tot el trajecte, només per anar a fer un Brunch (o sigui, un Breakfast i un Lunch tot junt, per tant un dinar a les 10'30h del dematí -cada dia dinàvem més d'hora...) i per anar a veure les 1000 Islands, un conjunt de moltes illetes que hi ha prop de Kingston (ja a Ontàrio). Realment, passejant per allà a peu (no vam fer el creuer perquè havíem de pagar més i des de la costa es veien moltes coses) vam veure a què es refereixen els americans quan parlen de la "casa en el lago": unes cases d'estiueig enormes, amb una llanxa atracada al moll particular i uns jardins preciosos i també molt grans. Tot plegat una urbanització de gent amb peles. Finalment, i després de moooooltes hores, vam arribar a Toronto, no sense abans despedir-nos del nostre amic persa, que ens va donar el seu Facebook i número de telèfon per sí el volíem trucar.
I bé, fins aquí el relat de les nostres aventures pel Quebec, on potser hi torno un altre dia, o potser no. Carnaval és un bon moment per tornar-hi, ja que a Montréal fan une sescultures de gel i les treuen al carrer, però serà qüestió de mirar com tenim el compte corrent abans de plantejar-nos repetir un viatge.

Un petonàs a tothom! :)

Class

Bona tarda a tothom.

Avui he començcat oficialment les classes, i després de portar dues setmanes aquí fent el turista (ja em conec els carrers més importants del centre, he anat al museu, he vist Toronto des de les illes i la torre més alta des de baix -queda pendent pujar-hi) per fi he fet alguna cosa de profit. Així que a les 9h del matí ja estava plantada a la meva cadira de la classe, esperant el professor de Human Neuropsychology. Ha resultat ser un home molt simpàtic, gran (retirat ja de la clínica, on ha treballat 42 anys) però molt intel·ligent, i que he aconseguit entendre al 95% (una de les coses que més por em feia era no entendre les classes, però veig que potser no tindré massa problemes). De moment no tinc gaire feina, només algunes lectures, però espero a que s'acabi la setmana per poder dir si realment en aquesta universitat posen molts deures o no (algunes companyes diuen que tenen entregues setmanals des del primer dia), ja que de moment el sistema d'avaluació és molt semblant al de l'autònoma (un parell d'exàmens, una exposició oral, un treball escrit,...).

A la tarda he anat a la classe de Jazz Choir (coral jazz), on pensava que arribava tard, però resulta que avui només feien les proves de nivell i després d'esperar una hora i mitja xerrant amb les futures companyes de classe, he fet la meva prova i he marxat. Per tant, encara no puc dir gran cosa de l'assignatura excepte que sempre fan servir la notació alfabètica per anomenar les notes enlloc del Do re mi fa sol la si do... i que quan li he dit a la professora que nosaltres sí que ho fem, li ha semblat estrany... :S

I bé, de moment encara no he anat a més classes (aquí les assignatures només es tenen un dia a la setmana tot i que acostumen a fer 3 hores seguides), tot i que fent un cop d'ull a la llibreria he descobert alguns dels llibres que hauré de llegir i m'han vingut ganes de comprar-los tots i endur-me'ls ja cap a casa... llàstima que en aquest país els llibres de text (al contrari de les novel·les) són molt, molt cars, i que si no fos gràcies a Amazon.com el meu llibre de neuro m'hauria costat 124$...

En fi, crec que ja he escrit prou per avui, us penjaré noves notícies aviat. De fet, la setmana que ve ja podreu llegir les peripècies pel Canadà francès, ja que marxo de divendres a diumenge cap al Quebec (fem una ruta per Montréal, Quebec City, Ottawa i Kingston). Vam trobar una oferta bé de preu i vam decidir aprofitar-la.

Un petó molt fort a tothom! :)

Núria.

Glendon

Família, amics, lectors esporàdics i habituals,

avui he anat a la primera xerrada de la universitat. De fet, d'un dels 2 campus on faré classes, Glendon (visc al costat de l'altre, que es diu Keele, pronunciat així com Kiil). A Glendon ens han explicat una mica com funciona la universitat, on estan les coses del campus, etc., i com que la xerrada era només per estudiants internacionals també hem aprofitat i hem conegut els nostres companys d'experiència (la majoria francesos, però també alguns belgues, turcs, japonesos, etc, un parell de valencians i 2 mexicans), amb els que ens hem fet de seguida. El campus, a diferència de Keele, és molt petit, només té 3.000 estudiants, però resulta que havia estat una gran mansió d'una família canadenca, i per tant els edificis són molt bonics, molt a l'estil europeu, i té uns grans jardins on no crec que passegi gaire durant l'hivern, però que sempre alegren la vista des de la classe hehe. A més a més, he descobert que un dels dos nois valencians també estudia psicologia, i que els dos viuen prop de casa meva, de manera que quan no tingui res a fer com a mínim tinc algú a prop amb qui anar a xerrar una estona.

De moment això és tot per avui, m'haureu de perdonar però tot just he tornat ara després d'haver sortit de casa ahir al dematí (ahir a la nit ja era molt tard per tornar i em vaig quedar a dormir a la residència de la Marina i l'Inca, al centre), i estic massa cansada com per allargar-me gaire més. Però no patiu! Que demà n'hi ha més: hem decidit anar a veure un festival Hispànic (ja us explicaré què entenen per hispànic), que com que demà és el Labour Day (dia del treballador, crec) i tot està tancat, poques coses hi ha per fer i que, a més, siguin gratis.

Un petonàs a tothom! :)



                                       

Introducing Toronto

Ei, família, amics,

això ja comença a ser una altra cosa. Després de l'estrès i els sotracs dels primers dos dies, em començo a assentar en aquesta meva nova llar. Ara començo a conèixer on són els supermercats on he d'anar a comprar, ja sé agafar el bus per anar al centre des de dues direccions diferents, conec el centre comercial de dins de la universitat i em començo a espavilar bé a casa. De moment, avui m'he comprat una cosa moooolt important: el coixí. Fins ara no he tingut coixí i no n'havia trobat cap de barat o a prop de casa (no volia passejar-me per Toronto amb el coixí xD), però avui he fet una primera incursió a un centre comercial que hi ha no massa lluny de casa, un lloc molt semblant a La Roca Village. Per anar-hi he d'agafar el bus (segur que s'hi pot anar a peu però encara he de descobrir per on), però només són 5 minuts de trajecte. Així doncs, he anat a investigar què hi podia trobar, i he trobat un coixí per 10$ que està molt bé (al paquet posava Hotel Pillow... xD), i de pas m'he comprat un edredó que a les nits comença a refrescar i només duia uns llençolets. També he descobert, al mateix centre comercial, un enoooorme supermercat amb preus no massa cars.

A la tarda, però, he fet la meva primera visita oficialment turista a la ciutat: he anat a les illes de davant de Toronto per veure la ciutat des de la distància. I tot i la pluja que feia 24 hores que anava anant i venint, hem tingut treva i hem pogut visitar l'illa, que ha resultat ser un gran i enorme parc verd amb molt de tros per caminar. I sí, les vistes de la ciutat eren precioses, sobretot quan el sol ja s'estava ponent i les llums de la ciutat a encendre's. Us deixo, doncs, amb una de les fotografies que he fet en aquesta visita.

Un petonàs a tothom! :)

Welcome to Toronto!

Família, amics, ja sóc a Toronto. De fet, aquest ja és el meu tercer dia a Toronto. Tenia la intenció d'obrir el blog abans, però encara no n'havia tingut l'oportunitat, o més ben dit, no havia disposat de prou temps com per dedicar-m'hi. Us explicaré, primer de tot, les peripècies que he passat per arribar fins aquest tercer dia.

El dia 31 d'agost, després de no haver dormit gens ni mica (hi van col·laborar l'Eva, la Tània, la Judith, la Nora i en Pau, que em van entretenir i acompanyar fins que va ser l'hora), vaig agafar l'avió. 2 hores fins a Brusel·les (tot el viatge dormint) i 8'15 hores més fins a Toronto (endormiscant-me durant el viatge, tot i que vaig aconseguir veure sencera Sexo en Nueva York 2 -ho sento Vero!). Vam arribar i després de dinar vam anar als nostres respectius albergs (ni la Marina ni l'Inca ni jo podíem entrar encara als nostres pisos). I així de casualitat, al mateix alberg em vaig trobar a l'Ariadna, una col·lega del cau que tot i que sabia que estava a Toronto per unes setmanes no esperava trobar-me encara tan aviat.

L'endemà, o sigui ahir, vaig encaminar-me (o em vaig deixar portar pel taxista) cap a casa meva. És una casa molt gran però cada planta és un habitatge, tot i que comunica per dins. A la meva planta, que seria com el soterrani, som 3 noies, la Kate, l'Edy (que encara no conec) i jo. Cal dir que és petitó però molt acollidor, i que crec que hi estaré molt bé. A més, la Kate és molt maca, i segons diu, amb l'Edy també m'hi portaré molt bé. A la tarda, algunes compres al Downtown (estic a una hora en transport públic del centre, però bé és com anar a la UAB en tren...), i altre cop cap a casa.

I avui, després de llevar-me, dutxar-me i esmorzar (pa amb tomàquet i formatge!) m'he posat aquí a escriure una mica, i explicar-vos (de forma mooolt light) tot el que he anat fent aquests dies.

Val a dir, però, que tot i preveure un molt bon any en aquesta ciutat, també us trobo molt a faltar a tots vosaltres, als amics, a la família, als companys, a tothom, i que per tant espero rebre moltes, moltes notícies vostres, ja sigui per email, pel facebook o perquè deixeu comentaris al blog. I sí, ja sé que aquesta ha estat una entrada molt explicativa, molt narrativa del viatge, i el trasllat, etc, però tranquils que ara bé "lo" bo, i de seguida us explicaré com és aquí la vida, i la gent, i la universitat, i les festes, i tot plegat.

Un petonàs moolt mooolt moooolt gran a tots!!!!!!!! :)