dimarts, 14 de setembre del 2010

Class

Bona tarda a tothom.

Avui he començcat oficialment les classes, i després de portar dues setmanes aquí fent el turista (ja em conec els carrers més importants del centre, he anat al museu, he vist Toronto des de les illes i la torre més alta des de baix -queda pendent pujar-hi) per fi he fet alguna cosa de profit. Així que a les 9h del matí ja estava plantada a la meva cadira de la classe, esperant el professor de Human Neuropsychology. Ha resultat ser un home molt simpàtic, gran (retirat ja de la clínica, on ha treballat 42 anys) però molt intel·ligent, i que he aconseguit entendre al 95% (una de les coses que més por em feia era no entendre les classes, però veig que potser no tindré massa problemes). De moment no tinc gaire feina, només algunes lectures, però espero a que s'acabi la setmana per poder dir si realment en aquesta universitat posen molts deures o no (algunes companyes diuen que tenen entregues setmanals des del primer dia), ja que de moment el sistema d'avaluació és molt semblant al de l'autònoma (un parell d'exàmens, una exposició oral, un treball escrit,...).

A la tarda he anat a la classe de Jazz Choir (coral jazz), on pensava que arribava tard, però resulta que avui només feien les proves de nivell i després d'esperar una hora i mitja xerrant amb les futures companyes de classe, he fet la meva prova i he marxat. Per tant, encara no puc dir gran cosa de l'assignatura excepte que sempre fan servir la notació alfabètica per anomenar les notes enlloc del Do re mi fa sol la si do... i que quan li he dit a la professora que nosaltres sí que ho fem, li ha semblat estrany... :S

I bé, de moment encara no he anat a més classes (aquí les assignatures només es tenen un dia a la setmana tot i que acostumen a fer 3 hores seguides), tot i que fent un cop d'ull a la llibreria he descobert alguns dels llibres que hauré de llegir i m'han vingut ganes de comprar-los tots i endur-me'ls ja cap a casa... llàstima que en aquest país els llibres de text (al contrari de les novel·les) són molt, molt cars, i que si no fos gràcies a Amazon.com el meu llibre de neuro m'hauria costat 124$...

En fi, crec que ja he escrit prou per avui, us penjaré noves notícies aviat. De fet, la setmana que ve ja podreu llegir les peripècies pel Canadà francès, ja que marxo de divendres a diumenge cap al Quebec (fem una ruta per Montréal, Quebec City, Ottawa i Kingston). Vam trobar una oferta bé de preu i vam decidir aprofitar-la.

Un petó molt fort a tothom! :)

Núria.

2 comentaris:

  1. Hermosa! M'agrada que escriguis aquest blog, així estarem més aprop (segur que estarem més properes ara que estàs a pendre pel sac que quan som a granollers). Petons! =)

    ResponElimina
  2. Hahaha sí però ara segur que ja no ens trobarem fent el dropo al bar de lletres... haha Un petó! :)

    ResponElimina