diumenge, 5 de setembre del 2010

Glendon

Família, amics, lectors esporàdics i habituals,

avui he anat a la primera xerrada de la universitat. De fet, d'un dels 2 campus on faré classes, Glendon (visc al costat de l'altre, que es diu Keele, pronunciat així com Kiil). A Glendon ens han explicat una mica com funciona la universitat, on estan les coses del campus, etc., i com que la xerrada era només per estudiants internacionals també hem aprofitat i hem conegut els nostres companys d'experiència (la majoria francesos, però també alguns belgues, turcs, japonesos, etc, un parell de valencians i 2 mexicans), amb els que ens hem fet de seguida. El campus, a diferència de Keele, és molt petit, només té 3.000 estudiants, però resulta que havia estat una gran mansió d'una família canadenca, i per tant els edificis són molt bonics, molt a l'estil europeu, i té uns grans jardins on no crec que passegi gaire durant l'hivern, però que sempre alegren la vista des de la classe hehe. A més a més, he descobert que un dels dos nois valencians també estudia psicologia, i que els dos viuen prop de casa meva, de manera que quan no tingui res a fer com a mínim tinc algú a prop amb qui anar a xerrar una estona.

De moment això és tot per avui, m'haureu de perdonar però tot just he tornat ara després d'haver sortit de casa ahir al dematí (ahir a la nit ja era molt tard per tornar i em vaig quedar a dormir a la residència de la Marina i l'Inca, al centre), i estic massa cansada com per allargar-me gaire més. Però no patiu! Que demà n'hi ha més: hem decidit anar a veure un festival Hispànic (ja us explicaré què entenen per hispànic), que com que demà és el Labour Day (dia del treballador, crec) i tot està tancat, poques coses hi ha per fer i que, a més, siguin gratis.

Un petonàs a tothom! :)



                                       

2 comentaris:

  1. Veig que això ja es posa en marxa... Començar a conèixer la uni, a gent i passar nits a fora de "casa"! És un molt bon començament, segueix així preciosa! I sobretot que res t'aturi per viure aquesta experiència al màxim. Petons ben forts! Tània

    ResponElimina
  2. I tant que sí! I ja veuràs com quan marxis a Noruega em diràs que et sents igual... Un petonàs preciosa! :)

    ResponElimina